T’he vist
T’he vist a l’autobús, quan ja estava assegut uns seients darrera el teu. T’he vist de forma casual, i mira que m’he preguntat com és que no ens veiem, ni a la mateixa ciutat on sembla que vivim. Com és que vam perdre la relació, el contacte? Hi va haver un dia que vam deixar-lo, o va anar esllanguint-se fins a desaparèixer? T’he descobert, perquè com saps, la teva cabellera sempre és i serà inconfusible. Aquell doll de tirabuixons rojos, que tan m’agradaven! I com de fascinat em tenia el teu nom de ressonàncies italianes! Confesso que darrera del llibre i de la senyora que,finalment, s’ha assegut al meu costat t’he espiat per assegurar-me que fossis tu. Estaves sola, en silenci, i els teus ulls anaven d’un llibre al mòbil, i del mòbil a un entrepà que has tret de la bossa. Eres tu, i no t’he dit res.
Confesso que […]
Original post by Joan Safont and software by Elliott Back
