El primer Nadal de la Guerra (”El llibre de les hores cruentes”)
Hom ha dit ha que Nadal era, a l’ensems, la festa del cel i la de la terra. Les campanes solen anunciar-la alegrement. Mes aquest any la terra està endolada i les campanes tenen tot un altre so. “En sangre y en llanto está la tierra antigua”, acaba de dir el meu amic Rubén Darío. La terra antiga és més amarada de sang i llàgrimes, i les campanes nadalenques, són, a París, campanes de dol.
Em va m’ha recordat, la cançó catalana que “la nit de Nadal és nit d’alegria”: jo sento avui tota la seva tràgica solemnitat. Un xic abans de mitja nit he sortit de casa. Feia fred. Glaçava. Les amples vies de la ciutat eren fosques i malgrat la transparència del cel. Mentre caminava sol pel macadam de les voreres, m’adono que tota la gent que s’esqueia a passar prenia la mateixa direcció: era que tots anàvem […]
Original post by Joan Safont and software by Elliott Back
