Mon cor estima un arbre
El jove Miquel Costa, que de cap manera s’imaginava que acabaria essent capellà, passejant per l’illa s’identifica vivament amb un arbre. Som a 1875 i és un apassionat poeta. Té afanys, se sent agitat. I a aquell arbre, un pi aferrat als penya-segats de Formentor que es doblega i manté per sobre el mar i sota el cel, pren com a exemple i senyal.
Molts seran els motius d’angoixa, els temporals i els defalliments en la vida de Costa i Llobera, però com el pi es vol mantenir ben arrapat a la terra. Quan fins i tot la sensibilitat, l’amor a una bellesa com l’eterna primera del verd del seu pi són el motiu del seu poema, no vol que aquests l’allunyin de l’estoïcisme ideal, d’una necessària serenor que reclama i enveja a l’arbre amat! I el pi de Formentor, aquest arbre mític, davant del clam del poeta, […]
Original post by Joan Safont and software by Elliott Back
